Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

« View the previous post.  |  Home
08/25/09

La importància del dia a dia
Encara estem apurant els darrers dies de platja, o fent les maletes pregant que cap aeroport ens doni la mala notícia que les ha perdut. D’altres preguem perquè novament els conductors ens posem d’acord en tornar esglaonadament i no haguem de patir les caluroses cues d’entrada a la ciutat.
Sigui el que sigui el que estiguem fent aquests darrers dies d’Agost, la gran majoria de nosaltres estem a punt de tornar als nostres llocs quotidians, ja sigui al despatx, al carrer, o als diferents llocs on fem activitats extra-laborals.
I tornem després d’haver viscut un darrer curs, politicament parlant, marcat per les eleccions europees i el seu baix nivell de participació, els nombrosos casos de corrupció al PP i les seves lamentables i asqueroses justificacions parlant fins i tot d’Estat Inquisitori i a casa nostra per, bàsicament, la nova Llei d’Educació i el nou, per fi, model de finançament.
Ara ens ve un curs tranquil, pensaran alguns. Les properes eleccions no estan previstes fins a la tardor del 2010 i això semblaria indicar una certa tranquilitat en les declaracions de uns i d’altres. Però com que ens agrada “la marxa”, hem viscut aquest mes d’Agost amb diferents declaracions sobre com cal reaccionar davant d’una sentència que encara no tenim. Ja ho tenim, els catalans, això de posar-nos la vena abans que la ferida...
No és meva la intenció de restar-li importància a tots aquests temes. Era i és important haver aconseguit un nou model de finançament que ajudi a paliar les dificultats que tenim per desenvolupar les polítiques què ens hem dotat durant anys d’esforços, i és important tenir clar que allò que ha estat votat i ratificat ha de ser respectat.
Tot i així, fent un paralelisme entre la nostra vida personal i l’activitat política, els grans objectius no han de tapar ni amagar les petites coses del dia a dia.
Els ciutadans, i fins i tot el despistat que estigui llegint aquestes línies, té interés en moltes altres coses que l’escenari polític que es viurà d’aquí 15 mesos, i seria un greu error, sota la meva modesta opinió, que molts de nosaltres estiguessim parlant només en clau electoral en un curs que no ho és.
La gent no passa de la política. Jo això ho tinc claríssim. La gent passa de certs llenguatges viciats on ja dona per sentat què dirà qui governa i què dirà qui és a l’oposició.
Deia Machado que el camí es fa caminant. Diu un proverbi xinès que el camí a l’infinit comença just a sota dels nostres peus. Jo vull arribar a l’infinit, vull arribar com més lluny millor. És més, quan arribi, pensaré en la manera de com seguir avançant més enllà. Però ho faré sabent que a cada dia hauré fet un petit pas, cada dia hauré intentat canviar alguna cosa que estava malament, cada dia hauré intentat millorar el meu entorn i el dels que em rodegen. Cada dia hauré fet d’aquest un món millor, amb la satisfacció de saber que son molts els que m’acompanyen en aquest camí.
No és ara quan em preocuparé de mirar el que he fet. Ara m’ocuparé de fer-ho. Perquè, el dia a dia, les petites accions, és el que ens fan mirar enrere al cap d’un temps i veure una gran acció col·lectiva. Jo seguiré caminant, sabent que cada dia és un nou repte. I quants més siguem, més reptes podrem assolir.

Enviat per: JoanS a les 12:12 | Enllaça | comments |
       cultura, dret

Comments: