Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

« View the previous post.  |  Home  |  View the next post. »
08/07/09

Gangrena II - Projecció i paranoia

Sembla el títol d'una pel·lícula de sèrie B, però m'he vist obligat a continuar la sèrie iniciada el febrer passat amb el post Gangrena, obviant el risc de donar lloc a una sequel·la esperpèntica, que és el que acostuma a passar quan es fan aquestes coses. Però bé, centrem-nos, perquè la meva afició als circumloquis i prolegòmens pot arribar a ser exasperant: la meva tesi en aquestes ratlles és que els responsables del PP han embogit, i provaré de desenvolupar-ho en el següents paràgrafs.

Lluny d'haver estat un embogiment col·lectiu sobtat, tot plegat ha tingut el seu procés, però pel que sembla, com és habitual, hi ha hagut un detonant, que ha estat la detenció de diversos dirigents del PP balear per un pressumpte cas de corrupció relacionat amb la construcció d'un velòdrom en la qual, segons una auditoria independent, hi ha 16 milions d'euros de desviació injustificada del pressupost. Ha estat en aquest moment quan la Sra.Cospedal, portaveu del PP, ha perdut completament els papers i ha acusat al govern d'estar construïnt un Estat policial i d'organitzar, amb la connivència de la Policia, la Fiscalia i el Poder Judicial, una xarxa d'espionatge dels dirigents del PP.

La projecció, tal com es defineix en el camp de la psicoanàlisi, és un mecanisme de defensa consistent en confrontar els conflictes emocionals i amenaces d'origen intern o extern mitjançant l'atribució incorrecta a l'altri de sentiments, impulsos, pensaments i conductes propis, que li resulten inacceptables o li generen negació. Aquest sembla ésser un mecanisme de defensa mental molt primari, que tot i que funciona en subjectes absolutament normals, també pot desembocar en paranoia o, expressat de forma més moderna, en un transtorn delirant.

Tot plegat és una pujada de to molt significativa, perquè l'acusació formulada és gravíssima, però respon a l'escalada verbal dels populars durant els darrers mesos, a mida que els casos de corrupció assetjaven aquest partit conservador. Primer parlaven d'utilització partidista de casos aïllats, després van optar per la tàctica d'acusar al govern d'obrir una causa general contra el PP, després han parlat de la Inquisició, i ara, finalment, parlen del retorn a un Estat policial propi del règim "anterior a la Constitució". Però no havíem quedat, i perdoneu el breu excurs,  que el franquisme era un període de —Mayor Oreja dixit— "extraordinaria placidez"?

La lleugeresa i, no obstant, la virulència amb que el PP llança aquest tipus d'infundades acusacions ens podria fer sospitar que, en realitat, el que pretén aquest partit és estendre una cortina de fum i sembrar confusió per distorsionar la percepció de la ciutadania respecte a la putrefacció de les seves carns, la gangrena que progressivament l'envaeix i que es nega a amputar. Però aquesta seria una explicació plausible que implicaria un comportament racional incompatible amb la tesi que he exposat al principi, i per tant la descarto amb acientífica despreocupació, abraçant de nou el meu argument a priori, que em diverteix molt més: aquesta gent han parat bojos!

Amb les pútrides excrescències (de créixer, no d'excretar, malpensats!), tranformant-los l'aspecte, els populars es troben del tot immersos en la fase de negació. A ells, que s'havien erigit als anys 90 del segle passat en paladins de les virtuts públiques, no podien estar-los passant aquestes coses! De res serviria que, misericorde, algú s'atansés a cau d'orella dels seus principals líders i els comentés que aquest deliri autorreferencial era fals, i que la corrupció política també els havia afectat abans, durant i després dels anys 90, perquè la deformació de la realitat és una de les notes característiques d'aquest deliris. Des res serviria tampoc que algú, il·lús benintencionat, els proposés que la seva imatge quedaria en millor lloc si es decidissin a assumir responsabilitats i desvincular-se dels pressumptament corruptes quan hi hagi indicis raonables de veracitat de les acusacions. Encara menys èxit tindria, per desgràcia, el que lúcidament proposés que els partits es posessin d'acord per combatre junts el fenomen de la corrupció, que tant nociva és per a la política democràtica. No, res d'això funcionaria, perquè els dirigents del PP ja no tenen lloc al seu cap per a altra idea que no sigui la d'una conspiració universal contra el seu partit.

Mentre tots els efectius disponibles suspenen les vacances per llançar diatribes  contra els socialistes per raó de l'increïble sobreseïment de l'afer Camps, la Sra.Cospedal dóna un pas més en la seva ofensiva i verbalitza, sense adonar-se que es posa en evidència, la seva particular projecció. De quina altra manera, sinó, hem d'entendre que el PP acusi al PSOE d'emprar recursos públics per dur a terme intervencions il·legals dels telèfons de dirigents populars, quan la trama d'espionatge d'una part del PP madrileny sobre l'altra no fa altra cosa que enteranyinar-se dia rere dia?

Imagino el dirigents del PP veient dins el seu cap un Fu Manxú de retorçades ungles quan la televisió mostra una imatge de la vicepresidenta De la Vega, i també me'ls represento llogant catadors de les estiuenques paelles per assegurar-se de que no les han impregnades de cicuta, i senyant-se cada cop que passen per davant de la patrulla de platja de la policia local, no sigui que la conspiració marxista hagi arribat fins al sancta sanctorum d'Orpesa... i, francament, em fa esclafir de riure.

Un altre dia, quan estigui d'un humor més fosc (confesso que avui començo les vacances), provaré d'escriure sobre el reguitzell de casos, des de Telde al Gürtel, que la nostrada dreta ha provat de tapar dient autèntiques bajanades. Bajanades, que ho són, però greus com poques.

Enviat per: FerranPedret a les 12:20 | Enllaça | comments (1) |
       dret, politica


Comments:
#1  16 August 2009 - 14:28
 
Quan roben, el problema no és que robin, és que algú diu que roben...

Quan algú assenyala la lluna, el tonto mira el dit.....
Anonymous
Comments: