Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

« View the previous post.  |  Home  |  View the next post. »
06/14/09

Cal reconstruir el moviment socialista europeu

En el transcurs de la història de la humanitat ha existit sempre una part de la societat que ha sentit una pulsió per la igualtat, la solidaritat i la llibertat, amb més o menys intensitat segons el moment històric i l'adquisició de consciència respecte als mecanismes que generen injustícies i desigualtat, així com respecte als mecanismes del poder. Aquesta corrent de pensament és el que, en un sentit ampli i sense entrar en matisos, podem entendre com l'esquerra de cada moment històric. Evidentment, el seu pes o importància dins del conjunt de la societat fluctua amb el temps (és el clàssic problema de "la correlació de forces"). Aquesta fluctuació depèn de molts factors, és clar, però el domini d'una corrent de pensament o de la contrària és a grans trets el fenomen que Gramsci descrivia tan bé com a "hegemonia cultural" d'una ideologia o d'una altra.

En aquest sentit, resulta evident que d'ençà de mitjans dels anys 70, l'ofensiva cultural de la dreta contra els valors i els fonaments ideològics de l'esquerra ha anat fructificant en un domini hegemònic del pensament conservador i la seva doctrina econòmica neoliberal. Recordem com l'esfondrament del món comunista va excitar els apologetes del pensament únic, del there is no alternative i dels que afirmaven "la fi de la història i les ideologies".

El problema és que el moviment socialista, socialdemòcrata i laborista, o almenys alguns dels seus think tanks i dirigents, van assumir conscientment o inconscient alguns d'aquests conceptes que l'ofensiva conservadora anava destil·lant als debats públics. Especialment, el de que no hi havia alternativa possible al capitalisme. Es propagava l'espècie de que el dossier econòmic estava resolt pel fet que només una economia capitalista era viable.  Així, mentre els socialisme europeu desdibuixava el seu perfil propi, obsessionat per modernitzar-se i assumint (erròniament, al meu entendre), que actualitzar el discurs passava per rebaixar la seva ambició transformadora i la seva voluntat de subvertir i capgirar l'ordre establert, la dreta s'afanyava a trencar el consens del welfare que havia permès la pau social en la postguerra mundial. 

Davant la impotència de les socialdemocràcies, desarborades ideològicament, o a vegades amb la seva complicitat, la dreta política i econòmica insistia un cop i un altre en anar privatitzant, "liberalitzant", desmantellant l'Estat del benestar, mentre nosaltres ens entestàvem a no veure com els canvis en la infraestructura econòmica i la superestructura cultural que la revolució conservadora propiciava ens anava segant la gespa sota els peus. No només pel fet que la fragmentació social i la individualització feien a miques la classe social treballadora (si no en el sentit de "la classe en si", almenys en el sentit de "la classe per a si"), provocant una aparent desagregació d'interessos, sinó també pel fet que la nostra progressiva moderació (de nou la confusió entre la centralitat política i el centre polític), ens anava allunyant progressivament del corrent social al que abans fèiem referència, el que sent la pulsió per la igualtat i la solidaritat.

El fracàs del projecte socialdemocràta europeu, malgrat l'èxit que suposà la construcció dels Estats del benestar, raurà, si és el cas, en la pèrdua del seu nord principal, que és bastir una societat més justa que substitueixi l'actual, un ordre econòmic i social que sigui viable i desitjable, eficaç en la creació i distribució de la riquesa, front a un sistema actual que és intrínsecament injust, fins a extrems criminals, i que depreda cobdiciosament els recursos naturals del planeta. Això ens ha desdibuixat com a alternativa, ens ha difuminat el perfil propi, ha facilitat l'èxit de la dreta en el combat ideològic i teòric, davant l'absència d'adversari que li plantés cara seriosament en aquest terreny, ens ha convertit en els gestors benintencionats però incapaços d'alterar l'statu quo o, encara pitjor, ens ha identificat com a part de l'stablishment.

Però aquesta corrent social, aquesta corrent de pensament que, en aquesta etapa moderna podem ja qualificar, en un sentit ampli, de socialista, segueix existint malgrat el fracàs electoral de la seva principal emanació política (el socialisme i la socialdemocràcia). Una altra cosa és que aquesta àmplia corrent social estigui debilitada per la ofensiva cultural i ideològica conservadora, i que la correlació de forces ens sigui en aquest moment adversa.

Com hauríem de superar aquesta situació? És una pregunta que ens hem de fer tots els socialistes. La recontrucció d'un socialisme europeu que sigui una alternativa real al model conservador passa per qüestionar obertament i sense complexes l'essència mateixa de l'ordre econòmic i social actual. Que ens desfem de la idea de que no hi ha alternativa possible, ja que el capitalisme no durarà per sempre, com no ho va fer ni l'esclavisme ni el feudalisme (com a modes de producció que l'han precedit). És perfectament possible imaginar formes, graduals i progressives, d'anar substituïnt-lo per un sistema més just. De fet, sense radicalismes estèrils, sinó essent radicals en el que importa, que és en l'aspiració de garantir una existència digna i plena per a tothom, de transformar la societat, podem reprendre el camí on l'havíem deixat: no vam ser capaços de forçar l'establiment de garanties socials que van cristal·litzar en les diferents formes d'Estat del Benestar que veiem avui al món? Doncs seguim aquest camí, aprofundim-lo, ampliem-ne l'abast, impliquem al conjunt de la societat en el projecte d'una economia socialitzada amb un sistema d'intercanvi de béns i serveis regulat, mitjançant la participació pública o el control social directe de la producció, el crèdit i les finances, democratitzem les decisions d'inversió, i superem l'Estat del Benestar per bastir democràcies socials avançades.

És perfectament possible forjar una aliança d'amplis sectors socials que comparteixin l'aspiració de recuperar el predomini de la política sobre l'economia, que aspirin a que es prenguin decisions democràtiques sobre la forma de crear i distribuir la riquesa, i que comparteixin la idea que les persones podem cooperar per al progrés i el benestar comú, presidits per les idees que els socialistes duem al frontispici: llibertat, igualtat, solidaritat.

Enviat per: FerranPedret a les 08:18 | Enllaça | comments (4) |
       europa, politica


Comments:
#1  14 June 2009 - 20:51
 
 Sí senyor, un gran article. Totalment d'acord amb la teva reflexió Ferran. Ara només ens queda el més difícil de tot, treballar perquè les organitzacions socialistes europees en la seva totalitat també comparteixin l'anàlisi. Treballar per aconseguir un socialisme europeu que recuperi l'espai social que li pertoca. Per arribar als treballadors i treballadores europees i sumar-les a aquest camí de transformació profunda. Serà tant complex com apassionant...
Anonymous
#2  17 June 2009 - 13:45
 
Gràcies pel comentari. Amb companys com tu, segur que trobarem la manera de sortir-nos-en...
Anonymous
#3  17 June 2009 - 19:40
 
Estimado amigo: sí, es evidente que coincidimos. Además, me agrada no  ser el único gramsciano. Estamos en contacto y añadiré esta web en mi blog.
Apertas desde Galicia.
Anonymous
#4  17 June 2009 - 20:13
 
Enlazado queda usted también :-)
User: FerranPedret Contact me View user's mediablog FerranPedret
Comments: