Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Enguany es commemora el centenari d’una seqüència d’esdeveniments que varen commocionar la vida de la nostra ciutat, i que varen adquirir en aquell moment un ampli ressó internacional. A principis del segle XX, Espanya tot just es desvetllava dels seus darrers somnis imperials. La desfeta a Cuba i Filipines no va ser prou lliçó per una àvida burgesia que, volent emular les burgesies europees, havia fixat en Àfrica les esperances per fer renéixer imperis comercials a l’ombra dels territorials. El 9 de juliol de 1909 havia esclatat una guerra al nord d’Àfrica que indissimuladament tenia el seu orígen en interessos miners.


El govern va decretar la mobilització de reservistes. La classe treballadora i la menestralia barcelonina, indignades per aquest motiu i encara més pel fet que els fills de la burgesia poguessin evitar la crida pagant una suma que, a ells, els quedava del tot fora de l’abast, va amotinar-se el 25 de juliol, quan els primers reservistes havien d’embarcar al port de Barcelona. Una vaga general va esclatar a la ciutat, amb avalots esporàdics, i va ser durament reprimida - les forces de seguretat van arribar a tirar sobre els manifestants a les Rambles, causant centenars de ferits -. Això encara atià més el conflicte, i en el transcurs d’una autèntica insurrecció, amb barricades als carrers i lluita urbana, elements exaltats van destrossar esglésies i convents, incapaços de sublimar l’instint que els revoltava contra aquella Església a qui feien connivent amb l’explotació i repressió que patien.

El socialista Pablo Iglesias afirmà sobre aquests fets: "Aquí s'està arrabassant als reservistes de les seves llars. I a més són escarnits per unes senyoretes hipòcrites que es presenten als embarcaments repartint cigarretes i escapularis entre els soldats, mentre elles alliberen als seus fills d'anar a la guerra. També Comillas, un dels que posseeix mines al Rif, hi és dirigint l'embarcament: excel·lent tipus que guanyarà milions amb les mines i també portant amb els seus vaixells les tropes que van a defensar les seves propietats... la guerra amb el Marroc, com tota guerra, és contraria a la fraternitat dels pobles, i els socialistes tenim el deure de combatre-la..."


El govern del conservador Maura va haver d’enviar tropes de refresc des d’altres punts del país, i s’encetà aleshores una repressió antiobrera duríssima, amb més de 2000 detinguts. Assenyalat per l’Església com a instigador de la revolta, l’insigne pedagog llibertari, Francesc Ferrer i Guàrdia (a qui veieu a la imatge de la dreta), fundador de l’Escola Moderna, va ser afusellat al castell de Montjuic juntament amb altres bócs expiatoris, davant la protesta internacional i la desolació del moviment obrer català.

Enviat per: FerranPedret a les 20:33 | Enllaça | comments |
       memoria historica, politica, laïcitat

Comments: